El 2 de novembre de 1937 l'aviació alemanya (italiana, per altres) va bombardejar indiscriminadament la ciutat de Lleida. Els alumnes i professors del Liceu Escolar varen ser els principals afectats pel bombardeig (50 morts).
El Liceu Escolar, fundat a l'any 1906 per Frederic Godàs, va ser una institució educativa avançada al seu temps i defensora dels valors democràtics.
Des de l' any 2007, una escultura a l'avinguda de Blondel, a l'indret on s'alçava l'edifici, recorda els fets ocorreguts el 2 de novembre de 1937.
Aquest any es commemora el 75è aniversari i nosaltres amb aquest poema de Màrius Torres volem retre homenatge a les víctimes d'aquell horror,alhora que desitgem que uns fets similars mai més es tornin a repetir.
PRESÈNCIA
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ata t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
24 de gener, 1938
 |
Màrius Torres dedicà aquest sonet a la seva mare.Ens parla dels sentits, de la vida, dels records que ens acompanyen...
A TOTES AQUELLES PERSONES QUE VAREN PERDRE ELS SEUS ÉSSERS ESTIMATS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada